ESFUMA'T!

He passat dels 40 als 91!

2008-12-14T23:50:00.002+01:00

I gairebé sense adonar-me'n!

El cert és que ja no vull fumar. I he tingut alguna bona excusa per posar-m'hi de nou, però ara, ja no vull!

Casi 40!

2008-10-23T22:48:00.002+02:00

I entrant en la normalitat!!!

Avui fa un mes...

2008-10-14T22:47:00.003+02:00

Que vaig apagar la meva última cigarreta.

La emoció del moment ha marxat (això és bo, no es pot viure d'aquesta manera alterada), les alteracions d'humor segueixen si fa no fa (suposo que no és per deixar de fumar, sino mala baba: jajaja) i cada cop em sembla menys perillosa l'addicció al tabac (en sóc 110% conscient: GRAN error).

Com a càstic per aquesta pèrdua de por, publico l'acudit adjunt: sense gràcia, i de molt mal gust (se'n diu flagel.lació onthenet).

NO obstant, no tornaré a fumar (tranquiiils): estic orgullosa, d'aquest primer "cumplemes"!!

Normalitat

2008-10-05T19:53:00.003+02:00

Poc a poc, arriba la normalitat, disminueixen els xiclets, i s'omple el cendrer-guardiola (55,65 € ara mateix).

No negaré que em reconforta haver-li trobat un ús al meu cendrer...

15 dies... uiuiui!

2008-09-29T23:00:00.003+02:00

Això va molt bé!

Tinc són (he treballat molt, avui, i ahir vaig dormir poc, però per tronera, no per falta de fum).

Però estic contenta, tot i els petits altibaixos d'humor que de tant en tant m'ataquen (molt de tant en tant, de seguida em faig riure a mí mateixa...).

En fí, que em mereixo dos premis:

1. Començar a portar el recompte del que he estalviat en aquests quinze dies, i simbòlicament, guardar-ho en el meu cendrer preferit (demà us en posaré una foto, vinga!) prèviament desinfectat.

2. Aquest acudit (amb Forges, deixar de fumar és fàcil. Oblidem-nos del malograt Allen Carr...). Aquest també és el premi per als que em llegiu, perquè amb lo avorrit que reconec que és això, si no teniu un interés ocult (com voler deixar de fumar, comprovar que jo no hi he tornat, o simple voyeurisme), us mereixeu riure una mica.

Gairebé 2 setmanes....

2008-09-26T21:36:00.003+02:00

... i res nou per explicar!

Només que em comença a avorrir, això de parlar de no res.

Ahir vaig tenir un d'aquests moments que marquen un "abans i un desprès" en l'era dels no fumadors, sortida amb la Fonti i la Ri. (a recalcar, la Fonti patía més que jo, que per l'embaràs, ha deixat de fumar i de beure!

Medicina alternativa

2008-09-25T16:06:00.001+02:00

jejeje

Me n'oblidava... la doctora!

2008-09-24T20:39:00.003+02:00

Vaig anar a revisió mèdica, i más "xula que un ocho" li he dit a la doctora de l'empresa que porto una setmana sense fumar.

La Mati, que és un encant, m'ha felicitat i m'ha dit que durant aquest hivern, segurament trauré mocs per un tubo (maco, i agradable sobretot) i que si m'encostipo més del compte, que li truqui i em recomanarà unes vitamines... em sembla que A i E o D i E.

Ja veieu que l'hauré de trucar. No sé ni què em va dir (m'hacabaven de treure dos litres de sang en dejú).

Mal humor

2008-09-24T20:31:00.002+02:00

Si, senyors, i senyores. Ha fet aparició el mal humor. Sospito, que una mica de mal caràcter, ja el tinc, habitualment, però una mica més intensificat.

Segueixo sense fumar, però el tema dels "capritxets" amb el menjar, el porto pitjor. De totes maneres, i seguint els consells de la meva mitja taronja (ex-fumador de fa com 8 anys), hem començat a sortir a fer footing (aprofitant que ell fa temps que no corre, i per lo tant no està en millor forma que jo, que l'últim que vaig fer em sembla que va ser una Course Navette, d'aquelles del cole - jajaja).

Una altre cosa, de la que no em sento orgullosa, és del meu sarcasme, en aquest cas una mica desagradable, perquè cada cop que m'enfado, deixo anar comentaris d'aquests lletjets, de l'estil:

J.- te toca fregar los platos
S.- Vale, los frego y luego me fumo un cigarrito.

Em sembla que estic començant a abusar de la meva condició d'ex-fumadora en procès de rehabilitació.

Savis consells....

2008-09-22T22:36:00.003+02:00

Avui petita crisis. Potser he passat el pitjor moment desde que no fumo... però no ha estat res més que això: un moment. Permetre'm el luxe de despotricar una estona i mastegar un xiclet sense sucre fins que m'han fet mal les mandíbules, ha sigut la clau per a passar-lo sense ni tansols plantejar-me de fumar una cigarreta. Curiós, oi?

El meu tiet (un gran expert en deixar de fumar: ell ho ha fet desprès de 30 anys, fumant 3 paquets al día, i podríem dir que ell és el meu "click" detonant, tant de fumar com de deixar-ho), em diu que el pitjor ha passat. Ah, si, i que no m'oblidi de la balança. De moment, segueixo moderant-me força amb el menjar: només xiclets i caramels sense sucre i de tant en tant.

Doncs bé. Segueixo preguntant-me perquè no ho he deixat abans si és tant fàcil com això. En J. em diu que no ho és gens de fàcil, que no m'enganyi.

Demà primera revisió mèdica com a ex-fumadora. Ja demanaré consells i desprès els explico...

Primera Setmana - Toca fer balanç

2008-09-21T22:00:00.000+02:00

Si. Una setmana sense fum.

El cert, és que em sento orgullosa... no tant com esperava, perquè en realitat, m'està resultant molt més fàcil del que esperava, més que l'última vegada que ho vaig intentar. Amb això, n'he tret una clara directriu per a deixar de fumar: no ho has ni d'intentar si no estàs convençut per lo menys al 80% (deixo un àmpli marge de dubte, que em sembla natural).

Per una altra banda, també em fa gràcia explicar... que bé, no sé si passa a tots els fumadors, però el meu pitjor moment... era quan em quedaven poques cigarretes al paquet i no podia comprar-ne... encara que me n'anés a dormir, i a l'endemà al matí em pugués apropar a qualsevol bar a comprar-ne... necessitava un paquet sencer disponible per a mí en qualsevol moment.

Doncs bé, jo m'esperava, que la sensació aquesta d'angoixa, d'haver de comprar ja tabac, sería la que patiría durant tot el procés de deixar de fumar. I pel que veig, ni s'hi acosta.

Com a tercer i últim punt, també haig de dir que la meva reflexió més recurrent durant aquesta setmana és... fa MOLTS anys, gairebé 10, que no passaba dos dies, tres, una setmana... sense fumar. Em sembla molt curiós. I greu, alhora.

Jo 1 - Autèntica temptació 0

2008-09-20T16:27:00.001+02:00

He superat la meva primera sortida nocturna sense generar fum, amb éxit!

No puc negar, que el moment cigarret (de les Pin i Pon) desprès de sopar, ha estat un puntàs i l'he patit a base de bé... Però un cop passen els trenta segons dolents (m'he ficat un xiclet a la boca), he pogut gaudir sense patiment, de l'olor del fum de les seves cigarretes...

Espero que no deixin de fumar mai (ha ha ha).

Fora bromes, em fa una mica de por no entrar en la fase d'integrisme anti-tabac. Por i satisfacció a parts iguals.

Hiperactivitat... però això Qué é lo que é?

2008-09-18T16:57:00.000+02:00

Poc m'ho podia imaginar jo... que en una tarda podria fer dues rentadores (una de cortines ¿?, una de mantes ¿¿??), anar al mercat a comprar 2 kg de músclos (de roca, són més bons, están més bruts i això vol dir... que estaré més estona netejant-los - em fa molt fàstic la merdeta de la closca) entre altres quilos de coses, anar al súper (m'havia oblidat de l'aigua, que és la meva nova addicció), rentar els plats, congelar, descongelar... definitivament, crec que això d'apagar la cigarreta, farà molt més feliç al J. que a mí. Sempre i quan no m'agafin atacs de mala baba.

Jo segueixo portant-ho molt bé, però sospito que entre ahir desprès de dinar, i avui aproximadament a les 12 (en que he començat a estar més tranquila), he tingut una sensació semblant a lo que és... l'ansietat? En fí, tampoc, no m'ha semblat desagradable del tot (ja ja ja. Això em reforça la meva teoria sobre el caràcter massoquista de la gent amb addiccions).

La única "mala jugada", és que la meva jornada de dormir ha estat estranya: de 23:30 a 00:30. -D'1:15 a 2:30. De 3:30 a 5:00. De 5:30 a 6:30. Lo positiu és que aquest estat d'ànim, extranyament positiu que he desenvolupat desde que he deixat de fumar em dona un noséqué que quéséyo, que dormint així a tongades, em permet estar desperta, i sense males gaites!

Seguiremos informando.

Els fumadors som egoístes?

2008-09-17T05:00:00.000+02:00

Entre el deixar de fumar i la dieta, no sé si tinc més ganes de menjar-me un puro o de fumar-me un entrepà de mortadela.

Aquest podria ser el resum del dia, tot i que, haig de reconèixer que estic disfrutant dramatitzant la meva situació com a ex-fumadora voluntaria, i mirant-me al melic constantment. És gratificant. De veritat.

Baixo a fumar amb les companyes (o ex-companyes¿?) de fum, i frueixo de ser una fumadora passiva. De veritat. És curiós, perquè això pot donar la sensació de que en realitat no vull deixar de fumar. Però sí que ho vull. Diguin el que diguin, a tots els fumadors els agrada fumar. Si no no ho farien.

A la tarda, m'he posat nerviosa, així que he decidit anar a buscar al J. a la feina, caminant, una caminadeta maca, uns 30 minuts a bon ritme (una horeta d'exercici).

A mig camí hem comprat caramels i xiclets sense sucre per al mico (que no em fan falta, però fan bona companyía).

Per cert, no m'agraden ni els puros ni la mortadela.

Les Novetats sempre fan gràcia...

2008-09-16T06:00:00.000+02:00

Acabo de descobrir que en el meu caràcter hi ha trets preocupadament massoquistes.

Estic feliç. Cada cop que em venen ganes de fumar, recordo que ja no ho faig i m'agrada.

He començat a proclamar a les companyes de fum a la feina, que ja no fumo. A les de l'esmorzar, que ja no menjo (no em vull posar com un toro).

La tarda, a casa i sola, té un momenteeeet petit, de dubte. Però amb un traguet d'aigua, fora ànsies!

En J. està molt content. Però tinc la sensació que no s'ho acaba de creure...

Queda inagurat.....

2008-09-15T10:00:00.000+02:00

... mi mono a medias.

El "mico" va aparèixer fa un parell de setmanes, just quan vaig decidir que aquest dilluns, deixaré de fumar.

Fins ara, cap allà la 01:00, l'he passat sense problemes. Fumant una cigarreta.